Manual de Mindfulness. Capítol 2

Com generem la infelicitat?

És freqüent parlar de “depre”, d’esgotament, d’estrès, de cansament i, també de tristesa i mal humor com a producte del moment social i personal que avui estem vivint.

Tanmateix, tot i que les circumstàncies són semblants per a tothom, no totes les persones reaccionen de la mateixa forma al davant de situacions semblants. Aquesta manera de reaccionar està condicionada per un conjunt de processos subjacents a la nostra ment i que, quan els coneixem, ens permeten sortir d’ells i superar la infelicitat, l’ansietat, l’estrès, l’esgotament i fins i tot la depressió.

Aquestes paraules (infelicitat, ansietat, estrès, esgotament o depressió, i d’altres com tensió i ràbia) fan referència a estats emocionals o, directament, a emocions, les quals, en realitat són un conjunt de pensaments, sentiments, sensacions corporals i impulsos que s’influeixen entre si de forma mútua.

El següent esquema mostra la seva interacció:

Imagen-Mindfulness

És important observar que qualsevol dels quatre elements expressats en l’esquema poden influir sobre les altres parts i el seu resultat global, tan en un sentit positiu com en un de negatiu. Així, al mostrar com interactuen entre si els diversos elements que conformen un estat emocional concret, també mostra com un determinat estat es pot canviar

Somriure o canviar de postura, produeix un efecte sobre el nostre estat d’ànim orientant-lo tot ell en sentit positiu. De la mateixa manera, un pensament negatiu, -“això no funciona!”-, produeix un efecte sobre el nostre cos i el nostre estat d’ànim. Això és així perquè el nostre organisme funciona de forma integrada i interactiva, sense separar el cos i la ment.

La reacció emocional al nostre entorn és permanent i variada. Al llarg d’un dia vivim emocions negatives, positives i neutres. A vegades, però, determinats elements de les nostres respostes emocionals es van repetint de forma subtil al llarg del temps, per exemple, pensem, quan les coses no ens surten prou bé, que “no serem mai capaços de fer-ho bé”. Aquests pensaments de malestar o incapacitat acaben produint-nos uns estats d’ànim continuats que els etiquetem després d’una manera coherent. Diem, aleshores, que estem sobrepassats, depressius o tristos. Però no sempre els sentiments són clars, moltes vegades van acompanyats d’altres sentiments com ara ira, irritabilitat, gelosia, etc., que fan més difícil captar quin és el nostre estat d’ànim.

Sovint la nostra necessitat d’entendre el què ens passa és la nostra principal enemiga. Si pares atenció, per exemple, en els petits indicadors de tensió d’aquest moment i et comences a fer preguntes com, per què? Què em passa? Què significa aquest cansament? Quines conseqüències tindrà?, com et sents després de fer-te aquestes preguntes? Segurament, després de fer-te-les atentament, pitjor que al principi. I això passa amb els altres sentiments i emocions. Fonamentalment, perquè els sentiments i emocions no són un problema a resoldre, són informació que hem de sentir.

Tal i com expliquen Williams i Penman (2013), la nostra ment funciona en dos modus, el “fer” i el “ser”. El modus “fer” “redueix progressivament el buit entre el lloc on estàs i el lloc on vols estar. Ho fa de forma subconscient, descomponent el problema en peces, cada una de les quals es resol en la teva imaginació. La solució es reanalitza per comprovar si t’has acostat al teu objectiu. De forma general això passa en un instant i no som conscients del procés. És una manera molt poderosa de resoldre problemes.”

El modus “ser” fa referència a la consciència de viure i d’observar i acceptar les coses tal com són, sense jutjar-les ni analitzar-les.

El modus “fer” és el que fem servir habitualment per resoldre problemes, i generalment funciona bé, amb algunes excepcions: els problemes de tipus psicològic. Per què els teus esforços per desfer-te  de sentiments negatius no funcionen? Perquè “utilitzes una de les eines més poderoses de la ment, el pensament racional. Funciona així: et veus a tu mateix en un lloc (la infelicitat) i saps on vols estar (la felicitat). A continuació la teva ment analitza el buit que hi ha entre els dos i intenta unir-los. És natural aplicar aquest enfocament per resoldre el problema de la infelicitat. Tanmateix, és el pitjor que pots fer, perquè t’obliga a concentrar-te en el buit entre com estàs i com t’agradaria estar. Al fer-ho et planteges preguntes crítiques del tipus: “Què em passa? En què m’he equivocat? Per què sempre cometo aquests errors?” Aquestes preguntes no només són dures i autodestructives; a més, també exigeixen que la ment aporti proves per explicar el seu malestar. I la ment és molt brillant quan es tracta d’aportar aquestes proves.”

Així doncs, quan pares l’atenció en el buit, aquest es fa més intens i la ment el veu com un problema a resoldre. Aquesta visió activa el teu cos, que es posa rígid, alimentant sentiments de inadequació, que, finalment, t’impulsen a fer alguna cosa. I mentre tant no veus res de positiu de tot el que tens al voltant.

Com pots deixar de donar voltes a les coses? És a dir, com pot sortir d’aquest cercle viciós? No deixant-te portar pel modus “fer” i activar una qualitat diferent de la ment, la consciència. Prendre consciència que estàs pensant. Això és com quan en mig d’un dia ennuvolat el cel s’obre i surt el sol brillant. Aquest sol brillant és la nostra consciència, la qual pot articular un modus diferent de relacionar-nos amb el món, el modus “ser”. Aquest modus ens dóna llibertat, i ens permet experimentar directament la realitat. La meditació mindfulness desenvolupa aquest modus “ser”.

Williams i Penman (2013) resumeixen les diferències entre els modus fer i ser:

Les set característiques dels modus mentals “fer” i “ser”

FER SER
Pílot automàtic Elecció conscient
Analitzar Sentir
Lluitar Acceptar
Pensaments com a coses sòlides i reals Pensaments com fets mentals
Evitació Apropament
Viatge mental en el temps Mantenir-se en el moment present
Activitats esgotadores Activitat energitzants

Williams i Penman (2013)

Val la pena remarcar dues característiques del ser que poden semblar paradoxals:

  1. Acceptar no significa resignar-se, significa acceptar que en aquest moment hi ha una experiència concreta que la observem sense jutjar-la o atacar-la. Amb això s’aturen els pensaments negatius, s’augmenta el control de la teva vida i et permet enfrontar-te al problema de la forma més eficaç possible i en el moment adequat.
  2. Apropament. El modus “ser” et suggereix que miris directament els estats mentals. Que reconeguis de forma compassiva les emocions i sentiments que et volen anular

EXERCICI[1]

Aprendre a respirar:

  1. Busca un lloc tranquil on  no et puguin molestar. Porta roba còmode que no t’estrenyi.
  2. Posa’t assegut, amb l’esquena recta i tocant al respatller.
  3. Posa una mà damunt la panxa i inspira pel nas durant tres segons. Nota com la panxa s’infla i la mà es mou.
  4. Treu l’aire pel nas durant tres segons. Nota com la panxa baixa.
  5. Continua respirant, posant l’atenció a l’entrada i la sortida de l’aire i afluixant qualsevol tensió. Respirar així t’ha de resultar còmode.

 

MEDITACIÓ

Meditació de la xocolata:

  1. Compra una xocolata que no hagis provat mai o que faci temps que no has provat.
  2. Asseu-te en un lloc tranquil on no et puguin molestar.
  3. Posa’t la xocolata a prop i fes dues o tres inspiracions.
  4. Quan estiguis preparat, comença:
    1. Obre la rajola i inspira l’aroma. Deixa que t’envolti.
    2. Trenca un tros de xocolata i observa’l per tot arreu.
    3. Posa-te’l a la boca. Deixa’l damunt la llengua que es vagi desfent i centra’t en els diferents gustos i en els moviments de la teva ment.
    4. Si et disperses, torna a centrar l’atenció.
    5. Quan s’hagi desfet, empassa’t el tros.
    6. Torna a començar amb un altre tros.
    7. Reflexiona sobre l’experiència.

 



[1] Per a qualsevol dubte que et sorgeixi en els diferents exercicis que et proposaré, ens pots plantejar el teu dubte al següent correu electrònica: troposmind@gmail.com o a la pàgina web https://troposmind.wordpress.com.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s