Com poden gestionar els directius l’estrès?

icono_bandeira_espana_30x18

Normalment, i encara més en aquests temps de crisi, s’espera dels directius que acompleixin terminis, que prenguin decisions ràpides i sovint complexes, que gestionin les relacions amb altres persones (tant del seu propi equip, com clients i proveïdors) de forma eficaç, i alhora que aconsegueixin resultats a pesar de les limitacions imposades, moltes vegades fora del seu abast.

Prendre decisions i gestionar equips humans es fa especialment difícil en moments d’incertesa i canvi. En aquests moments predomina una emoció: la por; i això produeix en les organitzacions dos efectes no desitjats:

  • Disminució de l’eficàcia dels equips. L’entusiasme i l’orientació als resultats desapareix de la primera línia i s’actua a la defensiva la qual cosa genera tensió, paràlisi i/o baixa concentració en els aspectes importants de la tasca a assolir.
  • Disminució de la qualitat en la presa de decisions. Davant de la incertesa és fàcil quedar aturat per la necessitat de més informació o precipitar-se i no buscar prou informació atesa la complexitat del moment.

Aquests dos elements fan que els líders acostumats a esforçar-se i ser eficaços, es sacrifiquin cada dia més (és a dir, dediquin més temps i més energia a l’empresa) amb l’esperança de resoldre la situació. Tanmateix, en una crisi tan profunda i llarga com l’actual, aquest esforç sovint no dóna uns resultats clarament positius i això alimenta un nou cercle de més esforç i més sacrifici. En la mesura que la situació es manté així, sense acabar-se de resoldre, acaba apareixent una clara dissonància en el propi directiu i entre aquest i el seu equip de col·laboradors.

El principal problema amb aquest dissonància és que sorgeix per defecte. És a dir, que si no posem energia en conduir la cultura de la nostra organització i el nostre estil directiu cap a la ressonància, la dissonància apareix de forma progressiva en forma del que s’anomena la “Síndrome del sacrifici”.

Davant d’això, què es pot fer? Activar un nou cicle de “renovació” que comporta l’activació de tres elements: a) Consciència; b) Esperança; i c) Compassió. Aquest tres elements es desenvolupen a través de la pràctica de l’atenció plena o Mindfulness, un conjunt d’estratègies orientades a “fer-nos més conscients de l’experiència present, i a viure-la de manera oberta, no reactiva, sense judicis i amb acceptació(Jon Kabat-Zin) combinant l’atenció focalitzada amb les tècniques de la psicologia positiva per permetre i impulsar a aquests tres elements a actuar de forma eficaç:

  • En primer lloc, estar atent al què passa al nostre voltant, prendre consciència de les coses que ens envolten tal i com són en aquest moment concret ens ajuda a conèixer millor quina és la nostra realitat (tan la personal, la de l’equip com la de l’entorn). És a dir, ens capacita per veure les coses amb més claredat i per actuar des d’una perspectiva més àmplia.
  • L’esperança és producte d’aquesta visió clara i de la ferma creença, basada en fets, que sabrem fer front a les circumstàncies. Aquesta convicció ens ajuda a entrar en un cicle positiu on els nostres recursos personals es despleguen de forma més fàcil i continuada.
  • La compassió ens ajuda a sintonitzar amb els que ens envolten, a entendre què necessiten i què els motiva i a donar-nos això mateix a nosaltres. No es tracta de tenir llàstima, si no de tenir la voluntat d’actuar de forma diferent per fer que les coses siguin diferents.

Diverses publicacions en prestigioses revistes de Psicologia mostren resultats cada vegada més coherents i extensos sobre els beneficis de la pràctica del Mindfulness, tant a nivell personal com professional:

  • Les persones que practiquen de forma habitual el Mindfulness mostren una major capacitat de concentració en les seves tasques (tot i que aquestes pugui ser repetitives), durant més temps i sense deixar-se destorbar per interrupcions. Alhora (i com a conseqüència de l’anterior), mostren una menor presència d’emocions negatives després de l’execució de les tasques.
  • Aquesta millora en la capacitat de regular les emocions (que cal no confondre amb el control de les emocions, usualment entès com a capacitat d’amagar, limitar o reprimir les emocions) permet també millorar tant la resiliència com la previsió del futur, augmentant el pensament positiu.
  • També s’ha mostrat que les persones que han participat en activitats de Mindfulness per a reduir l’estrès han mostrat una millora en la seva salut mental i emocional (indicada per una disminució dels nivells d’ansietat i depressió, i canvis positius en les actituds o en l’autoimatge), així com una davallada significativa en les recaigudes (entre un 40% i un 50% de reducció, comparant-ho amb els tractaments habituals).

El programa de Reducció de l’Estrès Basat en Mindfulness -desenvolupat a la Universitat de Massachusetts per Jon Kabat-Zinn i continuat a Europa per l’Oxford Mindfulness Center de la Universitat d’Oxford des del 2008- ha demostrat la seva utilitat reduint el nivell d’ansietat, depressió i estrès en les persones que hi han participat, millorant alhora la resiliència, el rendiment i la presa de decisions.

 

Anuncis

Un pensament sobre “Com poden gestionar els directius l’estrès?

  1. Retroenllaç: Com poden gestionar l’estrès els directius? | TroposMind

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s