Feedback i Mindfulness

icono_bandeira_espana_30x18

Quan introduïm el mindfulness en comandaments i directius d’empreses, una de les actituds que més dificultats genera és la de “no jutjar”. La pregunta apareix de forma espontània: “No és avaluar, – per tant, jutjar – una de les nostres funcions en relació als col·laboradors per tal que aquests puguin progressar adequadament en la seva vida professional?

La resposta directa és que sí. Però que sigui així, no vol dir que qualsevol “com” valgui.

La major part de nosaltres quan donem feedback emetem judicis que són sentències, veritats, que els nostres subordinats difícilment poden qüestionar.

Quan els judicis vénen d’un altre, sigui aquest altre qui sigui, la resposta més automàtica sol ser el rebutjar-los. De fet, les crítiques[1], poden produir actituds defensives, evasives o el menyspreu cap a qui les fa. En general, doncs, els judicis sobre els altres generen malestar i molt poca o nul·la predisposició cap el canvi.

El fet rellevant és que quan nosaltres emetem judicis se’ns fa difícil percebre la realitat tal i com és i respon, de forma més o menys explícita a la nostra voluntat d’imposar una forma de veure la realitat. El judici respon sovint a un conjunt d’idees prèvies que imposem al damunt de la realitat que observem. Preval, doncs, el que hauria de ser per damunt del que és.

Així doncs, com exercir aquesta funció directiva d’avaluació, de donar feedback de forma que sigui útil?

Es tracta d’emprar l’estratègia del coaching, i enlloc d’emetre judicis fer preguntes que ajudin al nostre col·laborador a valorar la seva actuació i a trobar per ell mateix camins de millora.

Algunes preguntes que poden ser útils:

  • Què has notat mentre…?
  • Com t’has sentit?
  • Quins pensaments et dominaven?
  • De què t’has sentit orgullós?
  • Què has après d’aquesta experiència?
  • Què necessites saber…?
  • Què faràs diferent el proper cop?

Aquestes preguntes utilitzen la força del no jutjar, d’acceptar la situació tal i com s’ha donat, i de la confiança en les capacitats del nostre col·laborador.

Els aprenentatges adquirits així són més sòlids i es mantenen molt millor en el temps.


[1] La crítica “(del grec κριτικός, kritikós, “el que discerneix”), és un judici que es fa sobre les qualitats i els defectes d’una producció humana” (http://ca.wikipedia.org/wiki/Crítica). Crític és algú “que fa notar els defectes de les persones, que censura les accions, la conducta, d’algú.” Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans DIEC2.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s