Acceptació

Acceptar és una actitud activa que vol dir reconèixer que l’experiència que estem vivint és real. Sense treure-hi res, ni afegir-hi res: tinc un dolor i el reconec, l’observo com és, com es manifesta, en quins moments ho fa, amb quina intensitat; però no hi afegeixo ni hi trec res.

L’acceptació NO és resignar-se, sotmetre’s, conformar-se, consentir, passar, mostrar-se indiferent ni tenir una actitud passiva.

Quan em dic “no hi ha dret”, “per què a mi?”, “és insuportable” o coses semblants em resisteixo a allò que ara mateix és. I al dolor inevitable hi afegeixo el dolor evitable, és a dir, el patiment psicològic.

Aquesta resistència pren diverses formes lògiques i comprensibles: lluitar per evitar el dolor, negar-lo o racionalitzar el per què ens passa. Però si el que ens genera dolor és inevitable[1], només serveix per afegir patiment a la situació. A més, aquesta resistència no ens permet veure la globalitat del què ens passa, ens impedeix tenir calma i lucidesa per caminar amb serenitat pel camí que ens ha tocat. De manera que “Allò al què ens resistim persisteix” i impedim que “allò que acceptem es transforma”.

Acceptar implica tenir plena consciència de les dificultats, respondre de forma apropiada i valorar la diversitat d’opcions (inclosa la de NO respondre).

Com podem desenvolupar l’acceptació?

  1. Percebre amb tranquil·litat la temptació d’allunyar-nos o de suprimir els pensaments, els sentiments, les emocions i/o les sensacions físiques que ens alteren.
  2. Observar les dificultats amb calma i serenitat.

La meditació per afrontar dificultats ens ajuda en aquest procés.


[1] Recordeu aquest aforisme d’Epictet “Concediu-me la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, el valor per canviar les que sí que puc i la saviesa per establir aquesta diferència”.  http://www.ingenio.cat/pdf/asoldevila.pdf

Anuncis

Un pensament sobre “Acceptació

  1. A vegades devant de determinades situacions potser el que cal no és preguntar-se per què, si nò i per què no?.
    Posiblement aquest és el primer pas per acceptar que el que et pasa forma part de la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s